ministre ministra

1 m. i f. Persona que exerceix un ministeri. Els ministres de la justícia. ministres de l'Església [o ministres de Déu ] Els sacerdots.
2 Cap de qualsevol dels departaments en què es divideix la governació de l'Estat. Ministre d'Obres Públiques, de Sanitat.
3 ministre de jornada Membre del Govern encarregat de despatxar amb el cap de l'Estat durant els viatges o les vacances d'aquest.
4 ministre diplomàtic Agent diplomàtic.
5 ministre plenipotenciari Agent diplomàtic que en l'escalafó segueix l'ambaixador i té plens poders del seu govern per a representar-lo davant d'un govern estranger.
6 ministre sense cartera Membre del Govern que no té al seu càrrec la direcció de cap departament.
7 primer ministre Cap o president del Govern.
8 m. Fadrí (peix).