mercè [pl. -ès]

1 f. Benefici graciós que es fa a algú, acte de benvolença. Clamar mercè. Demanar mercè a algú. D'ell, no n'espereu mercè. mercè a Déu Gràcies a Déu.
2 prendre algú a mercè Concedir-li el perdó.
3 vostra mercè [o la mercè vostra] Títol de cortesia.
4 a la mercè de loc. prep. A la discreció de. Estar a mercè d'algú.
5 fig. A la mercè dels vents.
6 pl. Gràcies. Mercès! Grans mercès! Galants mercès!
7 mercès a Gràcies a.