-
mare
-
1
f. Dona o femella que ha tingut un o més fills, esp. respecte a aquests.
Tan jove i ja és mare. És mare de tres noies. Orfe de mare.
La Mare de Déu, la Verge Maria.
abella mare Abella reina. reina mare Mare del rei regnant.
-
2
mare adoptiva Dona que ha adoptat algú com a fill. mare de llet
Dida. mare política Sogra.
-
3
Eva, la nostra primera mare.
-
4
Terme usat en expressions exclamatives. Mare de Déu Senyor! Ai, mare! I què
farem ara?
-
5
fig. La mare pàtria. La terra, la nostra mare comuna.
Nostra santa mare l'Església.
-
6
Títol que es dóna a certes religioses. La mare abadessa, priora, superiora.
-
7
fig. Causa, origen, d'alguna cosa (si és designat per un nom femení).
L'experiència és mare de la ciència. Grècia, mare de les arts.
-
8
mare dels ous Causa, origen, llavor.
-
9
Casa mare. Branca mare.
-
10
aigües mares En cristal·litzar una substància dissolta, la solució que
resta en contacte dels cristalls formats.
-
11
mares del vinagre Solatge que fa el vinagre, que conté el ferment de la
fermentació acètica. per anal. Mares del vi, del cafè.
-
12
Matriu.
-
13
Sèquia, rec, etc., principal d'on surten o a on desguassen els secundaris; claveguera
mestra.
-
14
Terreny per on corren ordinàriament les aigües d'un riu. Quan els rius revénen surten
de mare.
-
15
fig. sortir algú de mare Irritar-se, exaltar-se molt.
sortir de mare un esdeveniment Abandonar el seu curs normal, lògic o previsible.
-
16
treure algú de mare Fer-lo sortir de mare.
-
17
mare del rovelló Nom donat a diversos bolets micorízics, associats al pi
que, malgrat no ser apreciats, fructifiquen al mateix temps que els rovellons o pinetells.
-
18
mare de lluç Maire.
-
19
mare del suro Escorpit.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es