-
manament
-
1
m. Acció de manar. No obeïren el manament de llur senyor.
-
2
Manaments episcopals.
-
3
esp. Qualsevol dels preceptes del decàleg i de l'Església. Els deu manaments
de la llei de Déu.
-
4
Despatx judicial amb què hom dóna ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin
una certificació o un testimoniatge o practiquin una diligència.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es