mà [pl. mans]

1 f. Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits, quan, com en l'home i en els simis, el dit gros es pot oposar perfectament als altres quatre dits; esp. aquest òrgan amb exclusió del carp o puny. La mà dreta. La mà esquerra. El palmell de la mà. Cloure la mà, obrir la mà. Agafar una cosa amb la mà, amb una mà, amb totes dues mans. Tenir un objecte a la mà. Caure'ns, lliscar-nos, anar-se'ns-en, una cosa de la mà, de les mans. Escriure amb la mà esquerra. Tenir les mans grosses, petites, gruixudes. Tenir les mans calentes de febre. Treballs de mà. agafar algú per la mà Agafar-lo per sostenir-lo, ajudar-lo, etc. ajuntar les mans Ajuntar-les per pregar, suplicar. alçar la mà Alçar-la amenaçant de pegar. alçar les mans al cel Alçar-les per implorar Déu. besar la mà a algú Besar-la-hi en senyal de reverència. descarregar la mà sobre algú Pegar-li. donar la mà a algú Donar-la-hi en senyal d'amistat, de reconciliació. estrènyer la mà a algú Estrènyer-la-hi en senyal d'amistat. mà morta Mà que es deixa inerta i, així, obedient a qualsevol impulsió exterior. picar de mans Aplaudir. posar la mà a la ploma Agafar-la per escriure. tenir algú la mà llarga Tenir tendència a pegar. tenir algú la mà pesada Fer mal quan pega.
2 per anal. En zool., part corresponent de les extremitats anteriors dels altres vertebrats.
3 Part terminal de les extremitats abdominals dels simis.
4 Qualsevol dels quatre peus del bestiar de l'escorxador un cop tallats.
5 Pel fet d'ésser la mà l'òrgan del qual ens valem per a donar o rebre, copsar, oferir, expressar pel gest diferents sentiments, pegar, etc., el mot entra en la formació d'un gran nombre de frases de sentit figurat. allargar la mà Ésser caritatiu, generós. anar amb el cor a la mà [o parlar amb el cor a la mà ] Comportar-se, parlar, sense dissimulació. anar-se-li'n a algú la mà Excedir-se, esp. en la quantitat d'un ingredient en preparar una mescla, etc. anar-se'n amb les mans al cap Anar-se'n escarmentat. anar-se'n [o tornar-se'n] amb les mans buides [o amb les mans netes] Anar-se'n, tornar-se'n, sense haver obtingut el que hom pretenia. anar-se'n amb les mans plenes Anar-se'n havent obtingut molt. arribar a les mans Dues o més persones, acabar batent-se a cops. carregar la mà Excedir-se, per ex., en una reprensió, en el preu de venda, en la quantitat d'un ingredient en preparar una mescla, etc. cloure la mà Donar algú molt menys del que era d'esperar.
6 demanar la mà d'una noia Demanar el consentiment del seu pare o tutor per casar-s'hi. donar la mà a algú Prestar-li ajut. escapar-se-li la mà a algú Anar-se-li'n la mà. estar mà sobre mà [o una mà sobre l'altra, o amb les mans plegades, o amb les mans a les butxaques ] Estar inactiu, sense fer res. fer mans i mànigues Actuar amb tots els mitjans possibles, esforçar-se molt. haver-hi una mà oculta En un afer, haver-hi una persona que hi intervé secretament. lligar les mans a algú Impedir-lo d'obrar. lligar-se les mans Privar-se la llibertat d'obrar amb una prometença. no deixar de la mà Ocupar-se d'un afer, treballar-hi, sense intermissió. no tenir prou mans per a fer una cosa No poder, no gosar, fer el que hom es proposa. obrir la mà Donar amb liberalitat; moderar el rigor. parar la mà Admetre diners en recompensa d'un favor, etc. poder-se donar la mà Dues persones, ésser l'una digna de l'altra, patir dels mateixos defectes, tenir els mateixos gustos, etc. portar entre mans Ocupar-se d'un afer. posar la mà al foc Testimoniejar allò de què hom es creu segur. posar la mà en un afer Cooperar-hi. rentar-se'n les mans Declarar-se'n no responsable. sortir-ne amb les mans al cap Acabar escarmentat. tenir algú les mans foradades Ésser un malgastador. tenir algú les mans lligades (o les mans lliures) Estar impedit (o no impedit) d'obrar. tenir algú les mans netes (o les mans brutes ) No haver fet guany il·lícit en un afer (o haver-l'hi fet). tenir algú per la mà alguna cosa Tenir-ne la pràctica, ésser-hi hàbil. treure a algú d'entre mans alguna cosa Privar-lo de continuar ocupant-se'n intervenint-hi. untar les mans a algú Subornar-lo donant-li diners. untar-se les mans Manejant diners, quedar-se'n il·lícitament; deixar-se subornar amb diners. venir a les mans Començar a anar a cops. venir amb les mans netes Pretendre una cosa sense haver fet cap mèrit per a obtenir-la.
7 [usat generalment en pl.] Possessió personal; control, direcció, cura. Venir alguna cosa a les mans d'algú. La carta arribà a les seves mans. Caure alguna cosa a les mans d'algú, en bones mans. Posar, deixar, un afer a les mans d'algú. L'afer és en mans del jutge. fer a mans Lliurar. posar alguna cosa a les mans d'algú Procurar-li'n la possessió. posar-se algú a les mans de Confiar-se a la cura de. Posar-se a les mans del metge.
8 Posseïdor. Aquesta finca ha mudat de mà.
9 A l'edat mitjana, estament o classe social a ciutats i viles. Mà major, mà mitjana, mà menor.
10 mà lliure Propietat de béns el domini dels quals és alienable per prescripció legal. mà morta Persona en qui es perpetua el domini d'una finca perquè no pot alienar-la, per ex. una comunitat. mans mortes Mà morta.
11 Mà quant a la seva capacitat de fer quelcom, a la seva manera de fer-ho; la manera o l'estil de l'execució; l'executor, l'artista. En una obra, veure-s'hi, reconèixer-s'hi, la mà de l'artista, del mestre. Una obra de mà mestra. Dos retrats de la mateixa mà. ésser curt de mans No ésser expedit en el treball. ésser llarg de mans Ésser expedit en el treball. ésser males mans Ésser maldestre. tenir bones mans Tenir habilitat, destresa. tenir les mans trencades en una feina Estar-hi molt versat, tenir-ne molta pràctica. tenir mà esquerra Tenir tacte i habilitat en el tracte amb la gent.
12 mà d'obra Conjunt d'obrers que treballa en una obra.
13 pl. Treball manual esmerçat en una obra. La roba val 50.000 pessetes, i les mans, 30.000.
14 En una obra en què l'execució comporta diferents etapes, qualsevol d'aquestes.
15 esp. Capa de pintura que es dóna a un objecte.
16 Donar l'última mà a una feina.
17 En certs jocs, cada donada o passada.
18 tenir la mà [o ésser mà] En certs jocs, esp. de cartes, ésser el primer dins l'ordre en què han de jugar els diferents jugadors.
19 guanyar per mà Guanyar perquè es té la mà o s'és més a la vora de qui té la mà.
20 En els jocs de pilota, qualsevol de les modalitats que es disputen colpejant la pilota amb la mà, sense ajut de cap eina.
21 a mà A l'abast de la mà; amb la mà (oposat a a màquina ). No tenia a mà el metre, i vaig amidar-ho a pams. Taps fets a mà.
22 a mà alçada Sense recolzar-la en alguna cosa que la guiï.
23 a mà armada Delictes perpetrats amb armes.
24 a mà dreta (o a mà esquerra) A la banda o regió de l'espai que correspon al costat dret (o al costat esquerre) d'algú.
25 A una mà hi ha el rec; a l'altra, el camí.
26 a mans besades Amb molt gust.
27 a mans juntes Pregant molt.
28 a mans plenes Abundantment.
29 a mans salves Sense cap risc.
30 de mà Manual, no automàtic; que es porta a sobre. Una serra de mà. Un sac de mà, una bossa de mà.
31 de llarga mà De fa molt temps.
32 de primera mà De la font mateixa, del primer venedor.
33 de pròpia mà Autògraf.
34 de segona mà Del segon venedor, no immediatament de la font mateixa.
35 mà a mà Tots dos sols, sense cap avantatge per a cap dels dos.
36 per mà de Per mitjà de.
37 per sota mà Ocultament.
38 Representació convencional d'una mà amb l'índex estès, per a indicar una direcció, cridar l'atenció sobre un paràgraf, etc.
39 mà de morter Maça amb què es pica o remena el que hi ha en el morter.
40 mà de paper Conjunt de vint-i-cinc fulls, la vintena part d'una raima.
41 fig. Gran nombre. Una mà de recomanacions. Una mà de bufetades.
42 Conjunt de quatre taronges.

Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada - Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es