-
gràcia
-
1
f. Allò que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l'enraonar, d'algú;
qualitat que fa agradable algú o alguna cosa; allò que, en algú o alguna cosa, satisfà
estèticament per la naturalitat, l'espontaneïtat, la facilitat, la fluïdesa, la congruïtat,
etc., no per la força, la potència, la sublimitat. Ballar amb gràcia.
Tenir gràcia a ballar. No tenir gràcia a fer una cosa. Una persona plena
de gràcies.
-
2
fer gràcia Algú o alguna cosa, plaure, esp. per la seva gràcia o gràcies
(dit sobretot irònicament). no fer gràcia una cosa Desplaure, desvetllar
recel, etc. no tenir una cosa cap gràcia Ésser desplaent, molesta, etc.
-
3
Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ésser agradable.
Estar en gràcia prop del rei. Caure en gràcia a algú.
-
4
Allò que és acordat a algú per ésser-li agradable, sense ésser-li estrictament degut.
Demanar una gràcia. Perdoneu-lo: feu-me aquesta gràcia. Obtenir una gràcia.
Demanar alguna cosa a algú com una gràcia, com a gràcia. Una gràcia de caritat.
-
5
Ajut sobrenatural acordat per Déu a l'home per a l'exercici del bé i l'abast de la benaventurança.
Viure, morir, en gràcia de Déu. Rei per la gràcia de Déu i la constitució.
Implorar la divina gràcia. estar en estat de gràcia Tenir la gràcia de
Déu. any de gràcia Any comptat a partir de l'era cristiana.
-
6
Perdó acordat benèvolament. El sobirà té el dret de gràcia.
-
7
fer gràcia d'alguna cosa No exigir-la. Li va fer gràcia dels diners
que li devia.
-
8
cop de gràcia Cop mortal que es dóna a un ésser viu ferit perquè no sofreixi
més; fig. allò que acaba de perdre algú.
-
9
pl. Testimoniatge d'agraïment. Donar les gràcies a algú d'alguna cosa, per
alguna cosa. Acció de gràcies. Gràcies! Moltes gràcies!
Gràcies a Déu. donar gràcies a algú Atribuir-li un resultat favorable.
-
10
gràcies a loc. prep. Mitjançant. Ho heu obtingut gràcies a la seva intervenció.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es