-
flor
-
1
f. Part d'una planta fanerògama que consta dels òrgans de reproducció (estams,
pistils) i de les cobertes protectores d'aquests òrgans (calze, corol·la).
Un ametller ple de flors. Flor d'ametller, de presseguer, de taronger.
Collir una flor. Un pom de flors. Un cirerer en flor, florit.
-
2
flor femella Flor que no té estams. flor doble
Flor en què, per cultiu, els òrgans de la reproducció s'han transformat en pètals.
flor mascle Flor que no té pistils.
-
3
flor artificial Imitació d'una flor natural feta de paper, de roba.
-
4
fig. La flor de la innocència. La flor de la virginitat.
a la flor de la joventut Temps en què la joventut està en tot el seu esclat.
flors de retòrica Ornaments de l'estil. tirar flors a la tomba d'algú
Retre homenatge a la seva memòria. un serpent amagat sota les flors
Cosa perillosa sota aparences seductores.
-
5
Paraula galant. Tirar flors a una noia.
-
6
Producte d'alteració o de sublimació que forma una crosta o eflorescència.
Flor d'antimoni.
-
7
Polsim que recobreix certs fruits.
-
8
Massa flotant d'organismes que el contacte de l'aire produeix a la superfície de certs
líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa.
-
9
flor d'aigua Massa flotant que resulta de l'acumulació de cianofícies sobre
aigües estancades, que impedeix la penetració de la llum i de l'oxigen.
-
10
Superfície exterior d'una pell adobada (part que portava el pèl).
-
11
Part més delicada, més triada, d'una cosa. La flor de la farina.
Aquestes maduixes són la flor. La flor del nostre exèrcit.
La flor dels nostres escriptors. Flor de sofre.
-
12
En certs jocs, conjunt de tres o més cartes d'un mateix coll.
-
13
a flor de loc. prep. A la superfície de. A flor d'aigua.
A flor de terra. a flor de pell Que no passa de la pell, superficial.
-
14
flor de lis Figura imitant tres flors de lliri enllaçades, que és l'emblema
reial de França.
-
15
Terme que forma part del nom de diverses espècies vegetals: flor d'abella,
abellera; flor d'aranya, aranyosa; flor d'avellana
(Oxalis pes-caprae); flor d'ocell, estrelítzia; flor d'onze
mesos, xenixell; flor de braçal, salicària; flor de cera,
planta exòtica enfiladissa (Hoya carnosa), de flors blanques i carnoses;
flor de coral, eritrina; cresta de gall;
flor de cucut, cucut de rec; flor de cucut,
prímula; flor de dragó [o flor de galàpet],
planta de jardí (Stapelia variegata); flor de l'amor,
mena de lliri de jardí (Agapanthus africanus), amb umbel·les de flors blaves;
flor de l'home penjat, herba de la família de les orquidàcies (
Aceras anthropophorum), amb les flors que tenen l'aspecte d'un home penjat;
flor de la Mare de Déu, maleïda; flor de la passió,
passionera; flor de lis, lis; flor de lluna,
planta de jardí (Calonyction aculeatum); setins; flor de mel,
planta conreada per a ornamentació (Melianthus major), de nèctar abundantíssim
emprat com a mel; flor de migdia, nom de diverses espècies del gèn.
Lampranthus (= Mesembrianthemum), de fulles suculentes i flors amb nombroses peces
petaloides que es cultiven als jardins; flor de monja, esteperola;
flor de mort, boixac; sempreviva borda; flor de neu,
herba de la família de les compostes (Leontopodium alpinum), d'aspecte vellutat,
que es fa als prats calcícoles de l'alta muntanya, de la qual es considera símbol; lliri
de neu; flor de ninou, nadala; flor de nit,
herba robusta de jardí d'origen exòtic (Mirabilis jalapa), de flors molt oloroses,
blanques, rosades o grogues, que s'obren cap al tard; flor de papallona
(Schizanthus pinnatus); flor de paper (Limonium fruticans
), amb inflorescències que es conserven, seques, molt de temps i es fan servir com a ornamentals;
flor de pastor (Daphne cneorum); flor de plata,
setins; flor de ploma, milfulles; flor de quaresma,
francesilla; flor de Sant Agustí, perpetuïna;
flor de Sant Benet, herba de Sant Benet; flor de Sant Joan,
herba foradada; sempreviva borda; anemone alpina; espernallac;
flor de Sant Patllari, rovell d'ou;
flor de Sant Sebastià, pinya groga;
flor de Santa Llúcia, sempreviva borda; flor de seda,
setins;
flor de sempredura, pota de gat; flor de Senyora,
maleïda; flor de simi, orquídia (Orchis simia), les flors de la qual
recorden la imatge d'un simi; flor de tot l'any, boixac; perpetuïna; sempreviva
borda; flor de Tots Sants, crisantem; flor de tigre,
flor de dragó;
flor de vent, anemone alpina; flor del mal d'ulls,
almegó blanc; calta; flor dels tres claus, passionera; flor robí,
herba anual de flors purpúries (Lamium amplexicaule), que es fa en els
horts; flor sense virtut, maleïda; perdiguera;
flor vermella, herba de Santa Margarida.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es