-
figurar
-
1
v. tr. Representar (una persona, una cosa), imitant pel dibuix, la pintura, etc.,
la seva figura externa, visible; representar (un ésser immaterial, abstracte), sota una
forma visible; representar convencionalment (una cosa) per mitjà d'una altra; una cosa,
representar convencionalment (una altra cosa). Figurar el dimoni amb banyes i cua.
Figurar la mort per mitjà d'un esquelet. Els botons figuraven pessetes.
En aquest mapa, les ratlles de punts figuren els camins de bast.
El lleó figura la força.
-
2
Oferir l'aparença (d'una cosa); fingir, simular. L'escena figura una plaça.
Ell figurà una retirada.
-
3
pron. Afigurar-se.
-
4
intr. Formar part d'un nombre de persones o coses; aparèixer en un afer, un acte,
etc.; ésser-hi. La majoria dels mots que figuren en aquesta llista.
En aquest afer, ell no hi va figurar per res.
-
5
Tenir autoritat, representació, etc., en el món, en la societat. Una família que en
aquell temps figurava molt.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es