figura

1 f. Forma externa, visible, d'un cos. Té la figura d'un con truncat. Un dimoni en figura d'àngel.
2 Representació d'una forma pel dibuix, la pintura, l'escultura, etc., esp. del cos humà (contraposat a paisatge). Figures d'animals, de plantes. Una figureta en bronze. Figures de cera. Dibuix de figura. Representar la imaginació sota la figura d'una ala, la mort sota la figura d'un esquelet.
3 Dibuix que il·lustra el text d'un llibre.
4 esp. Qualsevol de les cartes de la baralla en què hi ha dibuixada una figura humana.
5 Classe d'objecte heràldic que figura en un escut d'armes.
6 Persona conspícua, personalitat. Les grans figures de la història.
7 Personatge d'una obra teatral o èpica.
8 Signe de la notació musical que per la forma i el color, blanc o negre, indica la durada del so representat.
9 Conjunt de notes que formen un motiu.
10 Expressió d'idees abstractes o immaterials per mitjà de mots que suggereixen imatges del món físic; expressió d'una cosa sota forma simbòlica; qualsevol desviació de la manera més planera de parlar.
11 Forma d'un sil·logisme segons la posició relativa del terme mitjà.
12 Disposició que presenten els astres en un temps donat.
13 Conjunt d'evolucions, passos i actituds que constitueixen cadascuna de les parts en què es divideix una dansa.
14 En geom., conjunt de punts, superfície limitada, cos.
15 Forma del discurs que modifica l'expressió del pensament. Figures de mots. Figures de sentències.
16 figura etimològica Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un nom que té la mateix arrel o un significat anàleg.

Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada - Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es