fiar

1 v. tr. Lliurar (alguna cosa) a la fe d'algú comptant amb la seva fidelitat, confiar. Li vaig fiar un secret.
2 abs. Vendre sense cobrar al comptat. En aquella botiga no fien.
3 Fiançar.
4 intr. Fer fermances, declarar-se fiador o pagador.
5 pron. Tenir confiança en algú, en alguna cosa. D'aquell, no me'n fio: quan serà l'hora, trobarà qualsevol excusa per a no fer-ho. No et fiïs de ningú: tots van per enganyar-te. No us fieu de la memòria: apunteu-vos-ho. No me'n fio, del que diu.
6 intr. Confiar. Jo fio en Déu.