enemic -iga

1 adj. i m. i f. Contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d'oposar-s'hi o damnejar-lo. Tant me fa que em sigui amic com enemic. Enemic declarat. Enemic ocult, amagat. És un home que no té enemics. Els enemics de Déu, de la religió. Fer-se enemics, crear-se enemics. Dues persones enemigues. ésser enemic de si mateix Noure els seus propis interessos.
2 esp. Que fa la guerra contra algú. Atacar l'enemic. Batre l'enemic. Repel·lir l'enemic. Empassar-se a l'enemic. L'exèrcit enemic. Les forces enemigues. Els vaixells enemics.
3 m. i f. per anal. El gat és l'enemic de la rata.
4 fig. Que és contrari a alguna cosa. Ésser enemic del treball. Sóc enemic de xafarderies. Sóc enemic de dir mentides. La meva boca, enemiga de dir mentides.
5 per anal. L'aigua és enemiga del foc.
6 m. Repeló.