-
encomanar
-
1
v. tr. Confiar a algú de fer (alguna cosa), de tenir cura (d'algú o d'alguna cosa).
La compra del paper, a qui l'has encomanada? M'ha encomanat la vigilància dels
seus fills. Encomanar l'ànima a Déu.
-
2
pron. Posar-se sota l'empara d'algú. Encomanar-se a Déu, a tots els sants,
abans d'envestir un perill. Encomanar-se a la benevolència d'algú.
-
3
sense encomanar-se a Déu ni al diable [o sense encomanar-se a Déu
ni al dimoni, o sense encomanar-se a Déu ni a santa Maria
] Sense meditar allò que hom vol fer, sense prendre precaucions.
-
4
Comanar-se.
-
5
Contagiar. En Peret ha encomanat el xarampió als seus germans petits.
-
6
pron. És un mal que s'encomana.
-
7
Posar plegats tot al llarg (dos o més fils), però sense retorçar-los perquè formin un
sol fil.
-
8
En la màquina de parar, fer acompanyar (un fil trencat) per un dels de la seva banda
quan no es pot trobar l'altre cap del fil.
-
9
En el teler, passar (dos fils) pel mateix malló i la mateixa palleta.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es