-
emparar
-
1
v. tr. Posar (algú) sota la nostra protecció. Ell necessita que vosaltres l'empareu;
si no, està perdut. Empareu-nos i ajudeu-nos. Sort que ella em va emparar
en un moment tan trist. Déu t'empari!
-
2
pron. Valer-se de la protecció d'algú o d'alguna cosa. Empareu-vos amb ell,
i ningú no gosarà atacar-vos. Si plou empareu-vos amb el paraigua.
-
3
Aguantar (una cosa que amenaça de caure). L'armari es va decantar i hauria caigut
si jo no l'hagués emparat amb les mans.
-
4
pron. Agafar-se a alguna cosa, recolzar-s'hi per no caure. Anava a caure escales
avall, però em vaig poder emparar amb la barana.
-
5
obs. Embargar.
-
6
pron. Prendre possessió violentament, apoderar-se. L'enemic s'emparà del castell.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es