diable

1 m. En la religió cristiana, l'esperit del mal, el dimoni; àngel rebel; per antonomàsia, el príncep dels àngels rebels, Satanàs. El diable temptà els nostres pares en el paradís terrestre. Els diables de l'infern. ésser posseït del diable Algú, tenir dins el cos un diable que obra i parla per ell.
2 fig. donar l'ànima al diable Fer amb ell un pacte segons el qual hom li abandona l'ànima després de la mort a canvi d'obtenir riqueses, plaers, poder. tenir el diable al cos Ésser viu, turbulent, entremaliat.
3 fig. anar-se'n una cosa al diable Ésser perduda sense remissió. donar-se al diable [o donar-se a tots els diables ] Desesperar-se, impacientar-se excessivament. enviar algú al diable Treure-se'l del davant. Vés-te'n al diable! no témer Déu ni el diable No témer ningú. que el diable se m'emporti si... Expressió per a indicar que és ver el que anem a dir.
4 Persona que hom compara a un diable, esp. per temerari, turbulent, entremaliat. Aquest menut és un diable: no pot estar quiet un moment.
5 Sense cap idea de blasme, dit d'una persona que en alguna cosa ens meravella. Diable de dona: no sé com es treu la feina dels dits. Diable d'home: com ho pot haver endevinat?
6 ésser un pobre diable Ésser un pobre home.
7 diable de Tasmània Mamífer marsupial (Sarcophilus narrisii ), carnívor, de marsupi poc profund, en forma de ferradura, i de pelatge curt i fosc amb taques blanques.