-
demanar
-
1
v. tr. Expressar a algú el desig d'obtenir d'ell (alguna cosa).
Sempre em demana diners. Li vaig demanar diners en préstec.
M'ha demanat un llibre per a llegir. Demanar una almoina, una caritat.
Demanar menjar, beure. Demanar una noia als seus pares, una noia en matrimoni.
-
2
per ext. Demanar la mà d'una noia.
-
3
Demanar el compte al fuster, la nota al cambrer. És un article molt demanat,
que troba molts compradors.
-
4
fig. Demanar un servei, un favor, una recompensa. Demanar perdó, gràcia,
quarter. Demanar el càstig del culpable. Demanar venjança.
Demanar la mort de l'assassí. Demanar ajut, protecció. Demanar el permís.
Demanar el consentiment. Demanar explicacions, una reparació.
Demanar un augment, una gratificació. Demanar la pau. demanar la paraula
Expressar el desig de parlar en una assemblea, etc.
-
5
Demanar danys i perjudicis. Demanar la separació de béns.
Demanar l'extradició d'un criminal.
-
6
Formular una petició en un judici, per via jurisdiccional.
-
7
L'altre venedor, de la mercaderia, en demanava molts menys diners.
-
8
Nosaltres demanem que el castiguin. Demanen que els sigui concedit d'entrar.
demanar per parlar Demanar la paraula.
-
9
Algú, expressar, a algú altre, el desig que faci venir (algú). El malalt ha demanat
el metge, el capellà. El general demanava reforços. A casa teva et demanen;
cuita a anar-hi.
-
10
Algú, expressar, a algú altre, que espera d'ell (alguna cosa), exigir.
Déu ens demana que socorreguem els nostres semblants. Ell ens demana més del
que podem fer.
-
11
Demanar a una terra més del que pot produir.
-
12
Una cosa, tenir necessitat (d'una altra), exigir. La seva malaltia demana remeis enèrgics.
La terra demana pluja. Això demana una explicació. Això demana grans
despeses. Aquest rellotge demana un bon adob.
-
13
En certs jocs de cartes, obligar a servir cartes d'un determinat coll.
-
14
Aquest vestit en demana un altre, no serveix més i cal reemplaçar-lo.
-
15
Preguntar. Demaneu-li quina hora és. Li demanaré si vol venir.
-
16
intr. Indicar trucant, cridant, etc., que hom vol entrar en una casa, ésser atès
en una botiga. Qui demana? Vés a obrir, que demanen.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es