declarar

1 v. tr. Algú, manifestar obertament (el que sent o el que pensa). Declarar els seus sentiments envers algú. No declarar les seves intencions.
2 pron. Algú, manifestar obertament les pròpies intencions, declarar el seu amor. Declarar-se contra algú, a favor d'algú. La vol, però encara no s'ha declarat.
3 fig. La sort s'ha declarat contra ell.
4 pron. Quelcom, manifestar-se obertament. Declarar-se la còlera de Déu. Declarar-se una malaltia.
5 fig. Declarar-se una tempestat.
6 Enunciar obertament (un fet). Ell m'ha declarat la veritat. Jo sóc culpable: ho declaro obertament. El jutge ha declarat la suspensió de pagaments. Declarar la guerra.
7 Manifestar a l'autoritat administrativa (la natura i la quantitat d'una matèria imposable o d'unes mercaderies o objectes el tràfic dels quals és sotmès al pagament de drets). Declarar, a correus, els valors continguts en una carta. Declarar, a la duana, els objectes que han de pagar drets d'entrada.
8 per ext. Enunciar que (algú) posseeix tal o tal qualitat. Declarar algú culpable.
9 intr. Els testimonis o l'acusat, manifestar davant el jutge el que saben respecte a allò que se'ls pregunta. Avui declaren els testimonis de càrrec.