creu

1 f. Instrument format per un pal clavat verticalment en terra, travessat per un altre d'horitzontal, on es feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
2 esp. Creu en què Jesucrist fou clavat i mort. El davallament de la creu. La santa Creu. La vera Creu.
3 senyal de la creu Senyal que els catòlics fan amb la dreta al front, a la boca i al pit en llurs oracions i actes religiosos.
4 fig. fer-se creus de Admirar-se, estranyar-se, davant quelcom d'insòlit, d'extraordinari, d'increïble. Què dius ara? Me'n faig creus.
5 fig. Religió cristiana. Els missioners portaren la Creu al continent americà. Combatre per la Creu.
6 fig. Allò que és causa de sofriment per a algú tot al llarg de la seva vida. Tots portem la nostra creu. Aquest fill serà la meva creu. La creu que Déu m'ha enviat. ajudar a portar la creu a algú Compartir les seves penes, els seus treballs, etc.
7 creu del matrimoni Expressió amb què hom significa els deures matrimonials.
8 Monument, objecte, que figura la creu on va morir Jesucrist. Una creu de pedra. Una creu d'argent. La creu de la parròquia. La creu pectoral del bisbe.
9 creu de terme Monument de pedra en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on s'acaba el terme d'un poble o d'una ciutat.
10 Figuració decorativa de la creu cristiana. Creu llatina. Creu grega. creu de sant Andreu Creu en forma de X.
11 Condecoració en forma de creu o d'estel usada per certs ordes corresponent a certes preeminències o distincions oficials. La Creu de Carles III. La Creu de la Legió d'Honor. Gran Creu.
12 En heràld., peça fonamental que resulta de la unió del pal i de la faixa.
13 Senyal o marca que figura una creu. Vet ací la llista dels subscriptors: els senyalats amb una creu, ja han pagat. fer la creu a un mot escrit Indicar amb una creu que no compta, que ha d'ésser suprimit.
14 fig. fer la creu [o fer creu i ratlla] a algú o alguna cosa No voler-ne saber res més. No em parlis mai més d'aquell brètol: ja li he fet creu i ratlla.
15 creu d'una moneda Creu impresa sovint al costat oposat a la cara; per ext. revers d'una moneda. Jugar a cara o creu. Què vols? Cara o creu? Ha sortit creu!
16 per ext. Revers d'una medalla.
17 Cara del paper més rugosa i que té les fibres més curtes.
18 per ext. Peça de moneda. no tenir una creu per a tapar-se un ull No tenir cap diner.
19 Lletra X.
20 per ext. Desena d'anys. passades les quatre creus Passats els quaranta anys.
21 en creu Es diu de dues coses encreuades, disposades formant creu. Posar en creu dos bastons. La forquilla i la cullera posades en creu. amb els braços en creu Amb els braços en posició horitzontal i en direccions oposades.
22 Nom de diferents coses les parts de les quals estan disposades en forma de creu; part d'un instrument o d'un objecte que travessa formant creu l'eix o la part principal. La creu d'una àncora. La creu d'una espasa, d'una daga. creu d'un arbre Entreforc.
23 En certs quadrúpedes, part de l'esquena on l'ossada que forma les extremitats anteriors s'encreua amb l'espinada.
24 Forma que té la planta de moltes esglésies.
25 Qualsevol dels parells de bastonets entravessats dins el rusc per a sostenir les bresques.
26 Conjunt de dos o tres llistons, barretes, canyes o cordons entre els quals hom encreua els fils d'un ordit o les cordes d'un aparell jacquard a fi de mantenir-los destriats i en la posició deguda i per trobar-los més fàcilment si es trenquen durant l'operació de teixir.

Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada - Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es