confondre

[ger. confonent; p. p. confós; ind. pr. 1 confonc; subj. pr. confongui, etc.; subj. imperf. confongués, etc.]
1 v. tr. Reunir, barrejar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres. El Segre i l'Ebre confonen llurs aigües.
2 pron. Confondre's dues coses, confondre's una cosa amb una altra. Els nobles s'havien confós amb el poble. Abans de la creació els elements es confonien en el caos.
3 Prendre l'una per l'altra (dues persones o dues coses que s'assemblen), identificar falsament. Dos germans que s'assemblen a tal punt que hom els confon. Confondre les dates. Confondre Demòstenes amb Ciceró.
4 pron. Els objectes, de nit, es confonen.
5 Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència. Confondre els seus enemics. Déu ha confós la seva supèrbia. Que el cel et confongui!
6 Desconcertar en la discussió deixant sense saber què dir.
7 Avergonyir, esp. desconcertar la modèstia, la humilitat, (d'algú). Em confoneu amb els vostres elogis, amb les vostres bondats.
8 pron. Fondre's, corfondre's.
9 fig. Confondre's en excuses.