-
confiar
-
1
v. tr. Remetre, lliurar amb confiança. Confiar un dipòsit.
Confiar els infants al mestre. Confiar la instrucció de les criatures a l'escola
pública. Li han confiat la direcció de la fàbrica.
-
2
per anal. Confiar les llavors a la terra. Confiar alguna cosa a la memòria.
-
3
Fer saber en confiança. Confiar un secret a algú. Confiar a algú les seves
pors, les seves esperances, els seus projectes.
-
4
fig. Confiar un secret al paper.
-
5
intr. Posar, tenir confiança. Confiar en un amic. Confiar en Déu.
Confiar en la seva sort. Confiar en les seves pròpies forces.
Ha dit que vindrà; però no hi confio.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es