-
condemnar
-
1
v. tr. Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena.
Condemnar a mort, a deu anys de presó, a una multa. Fou condemnat a ésser arrossegat
pels carrers i després penjat. Un home condemnat a mort.
-
2
La justícia de Déu els condemnarà a perdurables treballs.
-
3
abs. Els jutges no es decidiren a condemnar-lo. L'han condemnat per
lladre. condemnar algú en contumàcia Condemnar-lo en un judici sense que
hi sigui present.
-
4
per ext. Declarar passible d'una condemna. El codi condemna el fals testimoniatge.
-
5
Déu condemna la mentida.
-
6
per anal. Roma condemnà la Vida de Jesús de Renan.
Condemnar, l'Església, una doctrina per herètica.
-
7
fig. Forçar (algú o alguna cosa) a quelcom penible. Condemnar una ciutat a
la destrucció. La seva ferida el condemna a la inacció. Per què el condemnen
a fer coses tan humiliants?
-
8
Declarar (algú o alguna cosa) culpable, reprensible; jutjar adversament.
És un crític que condemna les obres mirant de salvar els autors.
Som molt inclinats a condemnar el proïsme. No podem estar-nos de condemnar la
seva conducta.
-
9
La raó us condemna. La seva mateixa cara ja el condemnava.
-
10
Declarar (un malalt) irremeiablement pròxim a morir. Els metges l'han condemnada avui.
-
11
Declarar fora de servei. Condemnar un vaixell.
-
12
Tancar per sempre (una porta, una finestra, un camí, etc.).
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es