-
comprendre [quant a la flexió, com aprendre]
-
1
v. tr. Contenir en si (alguna cosa) com a part d'un tot, d'un conjunt.
L'antic Imperi austrohongarès comprenia nacions molt diverses. El programa d'estudis
comprèn les lletres i les ciències. La història natural comprèn la zoologia, la
botànica, la mineralogia, la geologia. El concepte de músic comprèn no solament
els compositors sinó també els executants. Els béns compresos en la successió.
-
2
Fer entrar en un tot, en un conjunt. He comprès en aquest compte els crèdits vells
i els nous. Els condemnats per delictes comuns no han estat compresos en l'amnistia.
Aquesta pensió costa menys que l'altra, tot comprès.
-
3
Copsar, abraçar, el sentit, la natura, la raó, (d'algú o d'alguna cosa); entendre, capir,
explicar-se. És un autor ben obscur: jo no el comprenc pas. L'home no pot comprendre
Déu. Comprendre una llengua estrangera. No comprenc la seva conducta.
Es comprèn la seva ànsia: era de nit i el seu fill encara no havia tornat.
Es comprèn que no hagi volgut anar a casa d'ell estant barallats.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es