-
clamar
-
1
v. tr. Demanar a crits (alguna cosa). Ell volgué ferir-lo amb la llança, però
el cavaller li clamà mercè.
-
2
La terra clama aigua. Aquest crim clama venjança.
-
3
Cridar (l'aviram o altres animals domèstics) perquè compareguin. De bon matí, amb
les faldilles plenes de gra, clamen l'aviram.
-
4
intr. Llançar clams. clamar en el desert Exclamar-se enmig de la
indiferència.
-
5
clamar, una acció, a Déu Ésser d'una injustícia evident.
-
6
pron. Fer, posar, clam. L'home es clamava d'un seu germà per raó d'haver-li
robat un bou.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es