ciència

1 f. Coneixença exacta d'un cert ordre de coses; conjunt de coneixences resultant de l'estudi. És home de grandíssima ciència. arbre de la ciència del bé i del mal Arbre del paradís els fruits del qual Déu havia prohibit de menjar a Adam i Eva. saber de ciència certa Saber amb ple coneixement. tenir la ciència infusa Saber les coses per inspiració divina, hiperbòlicament sense estudiar-les.
2 Branca o departament de coneixences sistematitzades considerada com a camp d'investigació o objecte d'estudi. Ciències exactes, ciències morals. ciències naturals Conjunt de disciplines l'objecte de les quals és l'estudi dels éssers i dels fenòmens propis de la natura.
3 ciència del sòl Ciència que tracta dels sòls com a recurs natural de la superfície de la Terra, i que inclou l'estudi de la formació, la classificació i la cartografia del sòl i de les seves propietats físiques, químiques, biològiques i de fertilitat, i també d'aquestes propietats en relació amb la producció de cultius.
4 ciències de la Terra Conjunt de ciències que estudien la Terra: geologia, oceanografia, etc.
5 gaia ciència Art de la poesia en temps dels trobadors.