causa

1 f. Allò per què una cosa és o s'esdevé, antecedent necessari d'un efecte; allò per què hom fa alguna cosa. La causa suprema, Déu. Causa motiva o impulsiva. Causa eficient. Res no s'esdevé sense causa. No hi ha efecte sense causa. La guerra ha estat la causa de tots els mals presents. De tot el que ha passat, tu n'has estat la causa.
2 a causa de [o per causa de] loc. prep. Per raó de, com a conseqüència de. No vam sortir a causa de la pluja.
3 Allò que es discuteix davant la justícia (plet, procés criminal). Una causa civil, criminal. Guanyar una causa. Un advocat sense causes.
4 fig. obrar amb coneixement de causa [o parlar amb coneixement de causa] Obrar, parlar, sabent bé el que hom fa o diu.
5 fig. Conjunt d'interessos que cal sostenir, fer prevaler, a favor d'algú o d'alguna cosa. La causa de l'Església. Defensar la causa del poble. Fer causa comuna amb algú. Atreure algú a la bona causa.
6 causa de contracte Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual.