-
caritat
-
1
f. Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a nosaltres
mateixos i el proïsme per l'amor de Déu. La caritat cristiana. Esperit de caritat.
Obres de caritat. germà de la caritat, germana de la caritat
Persona que per l'amor de Déu es consagra a l'assistència dels malalts, pobres, orfes,
etc.
-
2
Amor compassiu al proïsme; generositat en el judici del proïsme i de les seves accions.
No perdona res: és un home sense caritat.
-
3
esp. Beneficència envers els pobres; almoina. Fer caritat.
Demanar caritat. Junta de caritat. Viure de caritats.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es