bondat

• 1 f. Qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer bé. És un home d'una gran bondat. La bondat de Déu. Vol tenir la bondat de deixar-m'ho?
• 2 Estic molt agraït a les seves bondats, a les seves proves de bondat.
• 3 fer bondat Comportar-se bé, esp. un infant.
• 4 Bona qualitat. La bondat d'un vi, d'una tela.

---

Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada - Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es