-
benedicció
-
1
f. Acció de beneir. Benedicció paternal. Benedicció sacerdotal, episcopal,
pontifical. Donar la benedicció. Rebre la benedicció.
La benedicció d'una casa, d'una església, d'una campana. benedicció apostòlica
Benedicció que dóna el papa. benediccions nupcials
Cerimònies amb què se celebra el sagrament del matrimoni.
-
2
Acció tutelar de la gràcia divina. La benedicció de Déu, del cel.
-
3
ésser una benedicció Prosperar més que un no podia esperar.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es