-
benaventurat -ada
-
1
adj. Que frueix del paradís; títol que es dóna als sants. El benaventurat sant
Antoni.
-
2
Feliç, afortunat.
-
3
Beneit, ximple. Que n'ets, de benaventurat!
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es