beatitud

1 f. Benaventurança; possessió definitiva de Déu i de la consegüent felicitat.
2 Felicitat perfecta, tranquil·la. Viure en pau i beatitud.
3 Qualsevol de les declaracions fetes per Jesucrist en el sermó de la muntanya tocant a la beatitud dels que posseeixen determinades virtuts.
4 Títol honorífic donat al pare sant.