-
banya
-
1
f. Excrescència òssia coberta d'una beina de substància epidèrmica que alguns
animals tenen al front, ordinàriament laterals i per parells. Les banyes del bou, del
be, de l'isard, del cérvol. Banyes dretes, caragolades. Mudar les banyes.
apuntar les banyes a un animal Començar a sortir-li les banyes.
-
2
Banya generalment de bou o de be que serveix de got, per a posar-hi oli, sal, etc., o
de botzina.
-
3
Les banyes del dimoni. Un dimoni amb banyes.
-
4
Substància que constitueix les banyes, emprada en la fabricació d'objectes.
-
5
fig. ficar la banya Entossudir-se. portar banyes
Haver estat enganyat pel cònjuge. posar banyes a algú La seva parella, enganyar-lo
mancant a la fidelitat conjugal. trencar-se les banyes en alguna cosa
Esforçar-s'hi molt, treballar-hi intensament. veure's les banyes
Adonar-se d'un error i fer-ne esmena.
-
6
En alguns animals, i àdhuc en algunes plantes, excrescència, apèndix, òrgan, que té semblança
amb una banya. Les banyes del rinoceront. Les banyes del duc.
banyes del cargol Tentacles del cargol. banyes d'una papallona
Antenes d'una papallona.
-
7
pop. Bony al front. Ha caigut i s'ha fet una banya.
-
8
En una cosa en forma de mitja lluna o de forca, cadascuna de les dues puntes.
-
9
Qualsevol de les dues extremitats de les quals va proveïda generalment l'àncora per a
evitar que pugui escapar-se de l'eix del volant.
-
10
banya d'una enclusa Extremitat d'una enclusa que té forma cònica.
-
11
Barra que funciona ficant un dels caps en un forat, com les usades en algunes embarcacions
de pesca per a fer rodar el torn de cobrar els ormeigs.
-
12
Prominència de les mines submarines que té per finalitat fer-les explotar en ésser tocades
per un vaixell o un altre objecte.
-
13
banya de bou Agulletes (planta); cervina.
-
14
banya de cabra Nom donat a diverses plantes de la família de les papilionàcies
(Trigonella gladiata i Lotus ornithopodiodes).
-
15
banya de cérvol Morritort bord; cervina.
-
16
banya de sègol Bolet del grup dels ascomicets (Claviceps purpurea
), que viu paràsit en espigues de cereals, principalment en les del sègol, on origina,
en lloc del gra, grups d'hifes negrosos en forma de banya, rics en substàncies tòxiques.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es