-
ànima
-
1
f. Principi vital dels éssers vivents, esp. de l'home; seient de la intel·ligència,
la voluntat i la sensibilitat; entitat concebuda com l'essència, substància, causa actuant,
de la vida individual, separada en naturalesa del cos i tinguda generalment com a separable
d'ell en existència. La immortalitat de l'ànima. Les facultats de l'ànima.
-
2
exhalar l'ànima [o donar l'ànima a Déu]
Morir.
-
3
en cos i ànima loc. adv. Totalment, completament. Donar-se a algú en
cos i ànima. ù Ets tu? ù Sí, sóc jo en cos i ànima.
-
4
ànima de càntir Persona curta de gambals.
-
5
caure l'ànima als peus Tenir un gran desengany.
-
6
L'ànima separada del cos després de la mort. Les ànimes del purgatori.
Una ànima en pena. Pregar per l'ànima del difunt.
-
7
Ésser humà, persona. És un poble de dotze mil ànimes. No hi havia una ànima.
No hi vam trobar una ànima vivent.
-
8
Part moral i emocional de l'home, (en contraposició a la intel·lectiva).
Tenir una bona ànima. Una ànima sensible, apassionada, caritativa.
Un home sense ànima.
-
9
Allò que és respecte a una cosa com l'ànima respecte al cos, part essencial d'una cosa
que li dóna vida, vigor, força, etc. Ell fou l'ànima de la conjuració.
-
10
fig. Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc.
Un bastó amb ànima de ferro. L'ànima d'un botó.
-
11
En els instruments de corda, petit cilindre d'avet col·locat entre la tapa i el fons,
que permet a la tapa de resistir la pressió del pontet.
-
12
Llistó que fa de metxa postissa per a allotjar els cadells de dues parts que cal encolar.
-
13
ànima d'una arma de foc Buit o interior del canó.
-
14
fig. Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, omple i reforça
l'enfranc de la sabata.
-
15
Part interior dels taulers contraxapats, constituïda per una xapa de fusta o unes quantes
que li donen consistència i que després són recobertes d'altres xapes de qualitat superior
i més vistoses, que formen les cares exteriors.
-
16
Llegenda d'una divisa.
-
17
Disc o planxeta dels botons folrats amb roba.
-
18
Part central de l'arbre d'una nau format per diverses peces.
-
19
Fil d'estopa situat a l'interior d'algunes cordes i d'alguns cables.
-
20
Cordeta de cotó que passa per l'interior de la beina d'algunes veles.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es