-
altura
-
1
f. Distància vertical d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre
terme de comparació. Vola a una gran altura. Enlairar-se fins a una altura de
1.000 metres.
-
2
En una figura geomètrica, segment traçat per un vèrtex i perpendicular a un costat (si
la figura és plana) o a una cara (si la figura és tridimensional) als quals no pertany
i que s'anomena base.
-
3
per ext. Longitud d'aquest segment corresponent a la distància entre el vèrtex
i la base.
-
4
altura d'un astre Arc de cercle vertical entre l'astre i l'horitzó.
altura del pol Per a un punt de la Terra, arc de meridià comprès entre l'horitzó
del punt i el pol.
-
5
a l'altura d'un indret Al mateix paral·lel d'aquell indret.
Eren a l'altura de Gandia.
-
6
fig. Els nostres jugadors estan a l'altura dels anglesos.
No està a l'altura del seu temps, de les circumstàncies.
-
7
Altesa (ACC. 1).
-
8
Lloc elevat, eminència del terreny. Des d'aquella altura dominàvem tota la ciutat.
-
9
pl. Cel. Déu de les altures.
-
10
Alçària determinada mitjançant els instruments d'anivellació.
-
11
Qualitat del so amb relació a la freqüència fonamental.
-
12
Grau d'elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es