-
alçar
-
1
v. tr. Portar a un nivell més alt. Alçar un pes. Alçar l'ala del capell,
el coll del vestit. Alçar veles. Aquesta cornisa l'heu d'alçar almenys un
pam. Alçar els braços, un peu. alçar quelcom de terra
Aixecar-ho.
-
2
fig. alçar el colze Beure.
-
3
alçar Déu o simpl. alçar Elevar l'hòstia i el calze després
de la consagració.
-
4
Alçar la vista, la mirada, els ulls. alçar el cor Portar-lo a sentiments
més alts.
-
5
pron. Alçar-se de puntetes.
-
6
Posar-se dret.
-
7
Llevar-se del llit.
-
8
fig. Portar a una condició superior, a un grau superior d'intensitat, a un tant
superior. No l'heu d'abaixar, d'humiliar: al contrari, l'heu d'alçar.
-
9
Apujar. Alçar els preus, els impostos, els lloguers, les contribucions.
Alça més la veu si vols que et sentin. Alçar el coratge, la moral, de les tropes.
-
10
Augmentar l'alçària (d'alguna cosa). Alçar una paret un metre més.
La casa, l'han alçada d'un pis.
-
11
Fer, bastir, aparellar, (alguna cosa que sobresurt d'un pla, que ateny una certa alçària),
edificar. A l'entrada del poble van alçar un arc de triomf. Alçar una església,
un teatre.
-
12
fig. alçar un pla Aixecar-lo.
-
13
pron. Sobresortir atenyent una certa alçària. Un puig que s'alça a l'altra
vora del riu. Al mig de la plaça s'alça una torre de 20 metres.
-
14
Aixecar (ACC. 10-21).
-
15
Posar (una cosa) al seu lloc on estigui ben guardada, guardar, desar.
Alça els plats a l'escudeller.
-
16
intr. Tenir d'alt. No alça tres pams de terra.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es