-
viola1
-
1
f. Nom donat a les plantes del gèn. Viola, la majoria herbàcies, que fan
flors zigomorfes esperonades, i més concretament les espècies d'aquest gènere que tenen
els dos pètals superiors dirigits cap amunt i els tres restants cap avall:
viola arborescent (V. arborescens), pròpia de les brolles i timonedes
mediterrànies;
viola boscana, violeta de bosc; viola d'olor
(V. odorata), espontània i sovint cultivada en els jardins; viola de ca
(V. canina); viola de Willkomm (V. willkommii
); viola silvestre (V. sylvestris).
-
2
Nom donat a altres plantes: viola blanca, anemone alpina, lliri de neu;
viola d'aigua, pingüícula;
viola d'hivern, lliri de neu;
viola de galàpet [o viola de llop, o viola de pastor
], herba fetgera;
viola de Sant Josep, prímula viscosa;
viola de Sant Pere, ciclamen baleàric; viola groga,
calta;
viola morenera, ciclamen baleàric.
-
3
fig. ésser flors i violes Ésser cosa plaent i fàcil.
tota la resta són violes Tota la resta, no tenir importància.
-
4
En els jocs florals, flor d'argent que s'ofereix a la millor composició de caràcter religiós.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es