-
veu
-
1
f. So que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l'aire expel·lit
pels pulmons s'obre pas a través d'elles, posades prèviament en contacte; so proferit
per una persona quan parla o bé canta, crida, etc., considerat com posseint tal o tal
qualitat. Certes consonants es pronuncien amb veu (p, d,
z, j...), d'altres, sense veu (p, t, ç,
x...). Mudar la veu a l'època de la pubertat. Veu d'home, de dona.
Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada,
gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar en veu baixa, en veu alta.
Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l'oncle.
Reconèixer algú en la veu. Baixar, alçar, la veu. Aclarir la veu.
de viva veu loc. adv. Parlant o escoltant (per oposició a
per escrit). fer veu de nas Parlar amb ressonàncies nasals.
veu bitonal Veu consistent en l'emissió de dos sons de diferent timbre durant
la fonació.
-
2
Tenir (bona) veu (per a cantar). Veu de tenor, de baríton, de baix.
Veu de soprano, de contralt. Tenir la veu alta o aguda. Tenir la veu
baixa o greu. Cantar a plena veu. a veus loc. adv.
Polifònicament. estar en veu Tenir la veu clara per a poder cantar.
veu blanca Veu que té una tessitura dins els límits de les veus de soprano
i de contralt, i que és pròpia dels nens i de les dones. veu de cap
loc. adv. Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut
per la ressonància en la cavitat superior de l'aparell vocal. veu de gola
[o veu gutural] Per comparació amb les veus de cap i de pit,
registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
-
3
veu aiguardentina [o veu d'aiguardent]
Veu aspra com la de qui beu habitualment massa aiguardent.
-
4
veu d'espinguet Veu aguda, espinguet.
-
5
fig. aixecar la veu a algú Parlar-li, replicar-li, sense el respecte
que es mereix. alçar la veu a favor d'algú Parlar a favor seu.
portar la veu cantant [o dur la veu cantant
] Portar la iniciativa.
-
6
per anal. La veu del vent. veu humana Sons de l'orgue que imiten
la veu humana. Veu angèlica.
-
7
Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d'una junta o d'una assemblea,
amb independència de la facultat de votar.
-
8
veu activa Dret de votar propi dels membres d'una junta o d'una assemblea,
vot actiu.
-
9
veu passiva Aptitud d'ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
-
10
fig. Quelcom comparat a la veu humana com a mitjà d'expressió.
a una veu loc. adv. Dient simultàniament la mateixa cosa dues o més persones.
donar veus Difondre (una cosa). tenir veu en una assemblea
Tenir-hi dret de parlar i prendre part en les deliberacions.
-
11
fig. Persona que, vinculada en algun mitjà de comunicació per la seva professió,
difon les seves idees. Una de les veus més influents de l'àmbit radiofònic.
Una nova veu de la novel·la catalana.
-
12
fig. Opinió general d'una col·lectivitat o mitjà d'expressar-la.
La veu del poble. La veu pública.
-
13
fig. Rumor o brama. Córrer la veu.
-
14
fig. Inspiració, pensament, etc., que sobrevé com si procedís d'un ésser diferent
del mateix subjecte pensant. Escoltar la veu de la raó. La veu de la consciència.
La veu de la sang, de la naturalesa.
-
15
Categoria que expressa la relació gramatical entre el verb, el subjecte i l'objecte.
veu activa Veu en què el subjecte gramatical és el que fa l'acció del verb,
la qual recau sobre l'objecte. veu passiva Veu en què el subjecte gramatical
és l'objecte de l'acció del verb.
-
16
Mot.
-
17
En els guions radiofònics, persona que ha de parlar en un moment de la narració radiofònica.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es