-
vestir
-
1
v. tr. Posar robes adaptades al cos (d'algú), per cobrir la seva nuesa, per resguardar-lo
de la intempèrie. Vestir una criatura. Està impedit, i l'han de vestir.
-
2
pron. La nena ja es vesteix sola. Vestir-se de pressa.
-
3
Vestir-se de frac.
-
4
fig. quedar per a vestir sants [o quedar-se per a vestir sants
] Quedar solter. És tan exigent i fet a la seva que es quedarà per a
vestir sants.
-
5
per anal. Posar una coberta, ornaments, etc., (a una cosa). Vestir una ampolla
amb palla. Vestir l'altar.
-
6
fig. La primavera vestia el bosc de fulles.
-
7
pron. El bosc es vesteix de fulles.
-
8
Procurar vestits (a algú). Ell sol els manté i els vesteix.
-
9
Fer els vestits (a algú). El vesteix el millor sastre de la vila.
-
10
pron. Es vesteix a casa d'una bona modista.
-
11
Anar (amb tal o tal vestit). Vestia una casaca del seu avi.
-
12
fig. El Fill de Déu vestí carn humana.
-
13
intr. Anar vestit de tal o tal manera. Aquesta dona vesteix molt bé.
Vestir de negre.
-
14
Una roba, una peça de vestir, donar a qui la porta l'aspecte d'una persona que vesteix
bé, que va mudada. El vellut vesteix molt.
-
15
per anal. Cobrir amb roba els corrons d'algunes màquines d'aprest per tal de no
produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que es
fa passar entre ells.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es