-
vers1
-
1
m. Unitat de la forma poètica caracteritzada per estar sotmesa a mesura; sèrie
determinada de peus en la poesia quantitativa, nombre determinat de síl·labes amb accents
rítmics en llocs fixos en la poesia moderna, que s'escriu en una sola ratlla.
Vers hexàmetre, pentàmetre. Vers iàmbic, dactílic. Vers de set, d'onze,
síl·labes.
-
2
vers adònic En mètrica grega i llatina, vers de cinc peus format per un
dàctil seguit d'un troqueu o d'un espondeu, que és usat generalment com a vers de clàusula
d'una estrofa sàfica
-
3
vers alcaic En mètrica grega i llatina, nom que reben diversos versos usats
per Alceu, els quals, adaptats, tenen habitualment la forma d'un decasíl·lab o d'un endecasíl·lab,
preferentment terminats en paraula esdrúixola.
-
4
vers alexandrí Vers cesurat, habitualment bimembre i, en aquest cas, sovint
amb dos hemistiquis isosil·làbics (6 + 6) i de vegades anisosil·làbics (4 + 8 o 7 + 5)
i, excepcionalment, trimembre (4 + 4 + 4).
-
5
vers anacreòntic En mètrica grega i llatina, nom de diversos versos usat
per Anacreont, assenyaladament el dímetre iàmbic catalèctic i el dímetre jònic amb anàclasi.
-
6
vers aristofànic En mètrica grega i llatina, vers acatalèctic de tres peus
que comença amb un dàctil.
-
7
vers blanc Vers d'una composició poètica mancada de rima.
-
8
vers quaternari Vers de quatre síl·labes.
-
9
vers quinari Vers de cinc síl·labes.
-
10
vers sàfic En mètrica grega i llatina, vers d'onze síl·labes, usat per
Safo, que consisteix en un aristofànic precedit per un metre trocaic; en mètrica moderna,
té habitualment la forma d'un decasíl·lab terminat en paraula plana, que té accentuades
la tercera i la vuitena síl·labes mètriques, a més de la darrera.
-
11
(En sentit col·lectiu.) Una comèdia en vers. Posar en vers.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es