-
vel
-
1
m. Tros de roba destinat a tapar una cosa que no es vol que estigui exposada a
les mirades. Un vel espès, clar.
-
2
esp. Tros de roba de tela prima, de gasa, etc., amb què les dones es tapen la
cara o el cap. Ella es cobria el cap amb un vel. Abaixar-se el vel del capell.
-
3
Part del vestit de les religioses que cobreix el cap.
-
4
fig. Allò que lleva la visió clara d'una cosa. El vel de la ignorància.
-
5
fig. estendre un vel sobre una cosa [o tirar un vel sobre una
cosa] No parlar-ne més, oblidar-la.
-
6
prendre el vel Fer-se monja.
-
7
Tènue capa de fibres que es desprèn del cilindre llevador de la carda per l'acció de
la serreta o d'altres mecanismes més moderns (de cilindre, pneumàtics, etc.) i que, en
passar per l'embut condensador, es transforma en veta o cinta de carda.
-
8
Tènue capa de tinta que macula els blancs d'una impressió calcogràfica o litogràfica.
-
9
Membrana animal o vegetal comparable a un vel.
-
10
Membrana que, en alguns fongs, recobreix el carpòfor sencer en formació (
vel universal) o l'himeni (vel parcial).
-
11
vel del paladar Òrgan muscular i membranós suspès del marge posterior del
paladar dur, que separa parcialment la boca de la faringe.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es