-
treure
-
[inf. treure o traure; ger. traient; p. p. tret
; ind. pr. trec o trac, treus o traus, treu
o trau, traiem, traieu, treuen o trauen
; ind. imperf. treia, etc.; ind. fut. trauré, etc.; subj. pr.
tregui, treguis, tregui, traguem, tragueu
, treguin (o tragui, etc.); subj. imperf. tragués, etc.]
-
1
v. tr. Portar, fer sortir, fora del lloc on està tancat, retingut, posat; fer
sortir (algú) de la situació en què es troba; fer desaparèixer (alguna cosa) del lloc
on és; separar d'un tot (una part). Treure algú de la presó. Treure vi de la
bóta. Treure aigua del pou. Treure l'armari del menjador i posar-lo a la
cuina. Treure l'espasa de la beina. Treure el tap d'una ampolla.
Fer-se treure un queixal. Li he tret una espina que se li ha clavat al paladar.
Treu-te aquestes sabates i posa-te'n unes altres. Saludar traient-se el
capell. Treure una nau (del mar).
-
2
abs. Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze.
-
3
Treure algú d'un mal pas. Treure algú de l'error en què estava.
Treure una cosa de l'oblit. Treure un nen de l'escola (on anava), no fer-l'hi
anar més. Treure la pols dels mobles. Treure una taca de greix amb benzina.
Treure els denominadors d'una equació. Treure-li a algú un vici que tenia.
De nou treure'n quatre: en resten cinc. D'aquestes pomes, treu-ne les que
estan macades. D'ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols.
Aquests mèrits, no els hi pots treure, no pots dir que no els tingui.
Treure un criat (de casa), acomiadar-lo. El van treure de caixer.
-
4
Obtenir (quelcom) d'algú o d'alguna cosa; guanyar (quelcom) per sort; trobar la solució
(d'un compte, d'una endevinalla, etc.); inferir (alguna cosa implicada en una altra);
fer sorgir (quelcom) d'alguna cosa. Treure diners d'algú amb amenaces, amb precs.
He llogat la casa i en trauré una bona quantitat al mes. Li he parlat, però
no li he pogut treure el que li va dir en Pere. És inútil que el renyis: no en
trauràs res. Treure oli de les olives. Quina xamba! Hem tornat a treure
a la rifa. A la rifa, com vols treure si no hi poses mai? Treure un compte.
Treure una endevinalla. D'això, treu-ne la conseqüència.
D'un afer complicat, treure'n l'entrellat. Treure foc d'una pedra foguera.
Treure sons d'un instrument.
-
5
Treure un mestre bons deixebles.
-
6
fig. treure l'aigua clara d'una cosa Desxifrar enterament el sentit
d'una cosa confusa.
-
7
Algú, posar-se, per rumbejar-lo, (un vestit, un ornament, etc., que fa sortir d'on estava
estotjat); fer sortir a algun fi, al·legar, portar a la conversa. Avui va molt mudada;
fins ha tret les joies. Treure tal i tal autoritat en una discussió.
Sempre treu exemples que no proven res.
-
8
treure una moda [o treure una cançó, etc.]
Inventar-les.
-
9
treure un nom a algú Atribuir-l'hi.
-
10
treure punta a un llapis [o treure tall a una eina
, etc.] Fer punta a un llapis, fer tall a una eina, etc.
-
11
Llançar fora de si, expel·lir (quelcom); fer sortir (una part del seu cos) per una obertura;
algú, fer, deixar, aparèixer a l'exterior (allò que porta habitualment ocult, una cosa
interna, que hi ha nascut). Treure el menjar, vomitar. Treure sang pel nas.
Espremut, treu un suc negre. Treure el braç per l'escletlla de la porta.
Treure el cap per la finestra. Treure un gat les ungles.
Treure un cargol les banyes. Treure algú el geni.
-
12
Treure fulla, flor, les plantes. Un infant treure una dent.
-
13
treure tros Tallar i treure del teler una peça de roba acabada de teixir.
-
14
intr. En el tennis i altres esports i jocs, servir la pilota.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es