-
to
-
1
m. Qualitat física d'un so que indica el seu grau d'elevació i que depèn de la
freqüència de les vibracions del cos sonor. Alçar, baixar, el to de la veu.
Donar a una nota el to just.
-
2
To just. Cantar fora de to. Posar un instrument a to. Sortir de to.
-
3
fig. Els polítics donen el to als diaris del seu partit. pujar
(o baixar) de to Algú, parlar, captenir-se, amb més (o menys)
d'arrogància, sobergueria. Baixar algú de to.
-
4
Inflexió o modulació de la veu en tant que expressa els diversos sentiments de l'ànima.
Dir una cosa en to d'amenaça. Parlar en un to modest, suplicant, arrogant.
Ell, llavors, va canviar de to. Jo li vaig contestar en el mateix to.
-
5
per anal. Mira en quin to m'escriu!
-
6
Maneres, capteniment, d'algú en societat. Aquesta manera de rebre't trobo que és de
molt mal to. Hem discutit molt però sense deixar mai el bon to.
Una sortida de to.
-
7
abs. donar-se to Donar-se importància.
-
8
En mús., mode. To major. To menor.
-
9
De les dues menes d'intervals que hi ha entre dues notes contigües de l'escala diatònica,
qualsevol dels majors (els menors s'anomenen semitons).
-
10
Qualsevol de les escales que es formen partint d'una nota inicial diferent, que determina
la distribució dels tons i dels semitons. Agafar el to. Donar el to.
-
11
Altura de l'afinació d'un instrument. Una trompa en to de fa.
-
12
Grau d'intensitat, de vivesa, d'un color. Tons clars.
-
13
Atribut de la sensació visual que permet de classificar un color com a vermell, verd,
groc, etc.
-
14
En med., estat del cos o d'una part del cos quan acompleix les seves funcions amb el
vigor normal.
-
15
to muscular Estat de tensió activa dels músculs, permanent i involuntària,
variable en la seva intensitat segons les diverses accions reflexes que la reforcen o
la inhibeixen.
-
16
to cardíac Qualsevol dels dos sorolls, primer i segon, que hom sent en
auscultar la regió cardíaca.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es