-
tirar
-
1
v. tr. Un home, un animal, fer força per moure (alguna cosa) en la mateixa direcció
que ell es mou. Una carrossa tirada per quatre cavalls. Els bous tiren l'arada.
-
2
abs. Els cavalls estan molt cansats i no tiraran.
-
3
per anal. Tirar l'aigua del pou.
-
4
fig. Atraure. No em tira anar al teatre. Una paraula tira l'altra.
-
5
abs. La pàtria sempre tira.
-
6
Traçar (una línia recta) amb la punta d'un llapis, d'un tiralínies, etc.
Per un punt A tirar una perpendicular a la recta B.
Un caminal tirat a cordill.
-
7
Una peça de roba, paper, etc., tenir (tal o tal llargària). Quant tira aquesta peça?
-
8
Treure d'una composició tipogràfica, d'un gravat, etc., (una o més reproduccions) per
mitjà de la premsa, de la màquina d'imprimir, etc. S'han tirat d'aquesta obra vint
exemplars en paper de fil.
-
9
intr. Un conducte, permetre l'aspiració d'un fluid a través d'ell.
La xemeneia no tira. Una pipa que no tira. Aquest cigar tira molt bé.
-
10
intr. Agafar una direcció determinada. Quan siguis al molí, tira a l'esquerra.
ù Per quin camí tirarem? ù Tira per amunt.
-
11
tirar pel dret Obrar sense miraments, resoludament, ésser expeditiu.
-
12
tirar per mal cap [o tirar per mal camí]
Seguir una orientació moralment condemnable.
-
13
fig. Tirar per a capellà. Un color que tira a vermell.
Aquest vi tira a agre.
-
14
intr. Durar amb més o menys treballs. Aquest vestit tirarà tot l'hivern encara.
Els negocis estan encalmats: hem d'anar tirant com puguem.
-
15
Transportar una mica més enllà o més ençà (alguna cosa que descansa sobre una altra)
empenyent-la o estirant-la sense aixecar-la; moure en certa direcció (una part del cos);
estendre (alguna cosa) sobre una altra, fer venir (alguna cosa) de banda a banda d'una
altra, tapant-la, interceptant-la. Aquest piano fa nosa aquí: l'heu de tirar una mica
més enllà. Si et molesta el sol tira la persiana. No podem passar: ja han
tirat les cadenes. Tirar el teló en acabar un acte. Tirar-se un xal a les
espatlles. Anava amb el barret tirat endarrere. Tirar un peu endarrere.
-
16
pron. Em vaig tirar endarrere per evitar el cop.
-
17
Deixar anar amb cert impuls (alguna cosa); donar un cop, una empenta, etc., (a alguna
cosa), de manera que recorri una certa distància enlaire o rodolant; deixar caure des
de certa altura (alguna cosa). Li va tirar una pedra i el va tocar del cap.
Em va tirar un grapat de cendra a la cara. Tirar el barret enlaire.
El vent ens tirava la pols als ulls. La mar va tirar la nau contra les roques.
Tirar sucre al cafè. Tirar gallina a l'olla. Tirar llenya al foc.
Tirar pa als peixos de l'estany. Tirar una carta a la bústia, al correu.
Tirar els daus. Tirar una sota, un as. tirar les cartes
Tractar d'endevinar l'esdevenidor per mitjà de les cartes. tirar terra damunt una
cosa Procurar que no se'n parli, que quedi oblidada.
-
18
tirant curt loc. adv. Pel cap baix.
tirant llarg loc. adv. Pel cap alt.
-
19
tirar curt No arribar al just, tallar curt. tirar llarg
Passar del just.
-
20
tirar a terra Fer caure a terra, abatre, enderrocar. D'una empenta em
va tirar a terra. La font ja no hi és: l'han tirada a terra.
-
21
pron. Va tirar-se al riu. Tirar-se al coll de la seva mare.
Tirar-se als peus d'algú. Que no ho veus, que se't tiren?
-
22
tirar-se algú Abusar-ne, burlar-se'n; vulg. copular-hi.
-
23
tirar-se els plats pel cap Barallar-se, renyir. tirar-se pedres a
la pròpia teulada [o tirar-se terra als ulls]
Un mateix, perjudicar-se.
-
24
tirar-se al llit Ajeure-s'hi per una estona sense despullar-se.
-
25
tirar-s'hi de cap Emprendre una cosa de manera decidida i sense gaire reflexió.
-
26
fig. haver-n'hi per a tirar el barret al foc Una cosa, ésser granment
empipadora. tirar en cara a algú alguna cosa Fer-li'n retret.
tirar la casa per la finestra Fer una despesa domèstica extraordinària.
-
27
Fer sortir llançat (un projectil, un cos llancívol) amb una arma o un artifici de pólvora,
disparar. Tirar una canonada. Tirar coets.
-
28
abs. Tirar amb bala. Tirar al blanc. Tirar a un ocell.
-
29
Esgrimir. Tirar l'espasa, el sabre.
-
30
tira! interj. Expressió usada per a manifestar admiració.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es