-
substància
-
1
f. Allò que hi ha de permanent en un ésser, a què són inherents les qualitats,
els estats i les activitats perceptibles.
-
2
En fil., ésser dotat de subsistència i que és el suport de qualitats susceptibles de
canvi (oposat a accident, atribut, mode).
-
3
Qualsevol de les diverses menes de la matèria de què estan formats els cossos, les quals
es distingeixen entre elles per un conjunt de propietats organolèptiques, físiques i químiques.
Una substància mineral. Una substància d'origen vegetal.
Substàncies medicinals.
-
4
substància blanca Substància nerviosa formada principalment per fibres
i situada a la part interior del cervell i en la perifèria de la medul·la.
-
5
substància grisa Substància nerviosa formada pels somes de les neurones
i situada a la part perifèrica del cervell i a l'interior de la medul·la.
-
6
Part essencial, verament important d'una cosa, com, d'un aliment, la seva part nutritiva.
El brou s'ha emportat tota la substància de la carn. La substància d'un discurs,
d'un llibre.
-
7
en substància Essencialment, substancialment.
-
8
Entitat fònica o significativa dels elements lingüístics, independentment del seu valor
com a integrants d'un sistema.
-
9
substància del contingut Realitat cognitiva de les llengües prèvia a l'estructuració
semàntica feta per la forma del contingut.
-
10
substància de l'expressió Realitat física de les llengües prèvia a l'estructuració
fònica feta per la forma de l'expressió.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es