-
soroll
-
1
m. So que no és la veu humana o d'un animal ni el so d'un instrument músic, so
no musical degut a impulsions irregulars i confuses. El soroll de la pluja, d'una cascada,
del mar. El soroll del vent, del tro. Soroll de passos, de carros.
Des d'aquí no sentim el soroll de les canonades. Posar oli a un pany perquè
no faci soroll. Picant amb les maces, feien un soroll insuportable.
-
2
Conjunt de fenòmens vibratoris, generalment de l'aire, que són percebuts pel sistema
auditiu i que provoquen en l'ésser humà, sota certes condicions, una reacció de rebuig.
-
3
Pertorbació del canal de comunicació que pot ocasionar una pèrdua d'informació al receptor.
-
4
soroll blanc Soroll amb un espectre continu i uniforme en funció de la
freqüència.
-
5
soroll de fons Soroll obtingut a la sortida d'un amplificador en absència
de senyal d'entrada.
-
6
soroll rosa Soroll l'espectre del qual és contínuament decreixent amb la
freqüència, a raó de 3 decibels per octava, en augmentar la freqüència.
-
7
Emissió fònica que no pot ésser interpretada fonològicament.
-
8
So confús, irregular, més o menys fort, normal o patològic, que hom sent gairebé sempre
per auscultació.
-
9
Moviment tumultuós, sediciós. Anar a estar-se al camp, lluny del soroll de la ciutat.
El poble s'avalotarà: hi haurà soroll.
-
10
fig. fer soroll Colpir l'atenció fent parlar de si.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es