-
rostir
-
1
v. tr. Coure (carn) sotmetent-la, en un ast, en un forn, etc., a un foc viu untada
o arruixant-la amb greix. Rostir una cuixa de moltó a l'ast. Un pollastre rostit
al forn.
-
2
El sol li ha rostit l'esquena. L'ardor del sol ha rostit els sembrats.
Un home bru, rostit del sol. Feia un sol que rostia les pedres.
-
3
pron. Amb aquest foc, no trigarà a rostir-se, el pollastre.
-
4
Feia una calor allí dintre! Ens rostíem.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es