-
roba
-
1
f. Qualsevol drap o tela, esp. la de les peces que serveixen per a vestir o com
a abrigalls del llit. Un vestit, una cortina, unes tovalles, d'una roba prima, gruixuda.
Roba blanca, interior, jussana. Roba d'ús i port. Roba bona.
La roba del llit. Roba de taula: tovalles i tovallons. Rentar, aclarir,
la roba. La roba de la bugada. Posar a estendre la roba.
Posar-se més roba. Treure's roba, alleugerir-se de roba.
roba de pare i mare Nom donat vulgarment, esp. al camp, a la roba gruixuda
teixida pels pagesos amb cànem o amb lli i que era emprada, esp., per a fer llençols.
-
2
Una botiga de roba feta.
-
3
Vestit. Una roba de seda folrada de marts. Roba talar. roba d'aigua
Impermeable.
-
4
roba de color [o roba de damunt]
Peces de vestir que hom porta visibles i cobrint la roba blanca.
-
5
Escapar-se algú amb la roba que porta, amb la roba de l'esquena. haver-hi roba
estesa Haver-hi present algú davant el qual no convé de parlar d'alguna cosa.
-
6
obs. Allò de què hom ha despullat algú.
-
7
obs. Mercaderies transportades, sobretot per mar.
-
8
obs. Conjunt d'objectes d'una casa.
-
9
Anar a roba.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es