-
puny
-
1
m. Part de la mà que uneix la mà pròpiament dita (dits i metacarp) amb l'avantbraç,
carp. Tinc el puny esquerre tot adolorit. La va agafar pels punys.
-
2
Part o allarg de la màniga que cobreix el puny. Portar els punys planxats.
Aquesta màniga té el puny estret.
-
3
Mà closa. Un cop de puny.
-
4
Cloure els punys. Tothom l'amenaçava amb els punys closos.
-
5
com el puny De la grandària del puny clos. Una pedra com el puny (de
la mà). Una habitació com el puny, molt petita. Un ou com el puny, molt
gros.
-
6
Grapat petit.
-
7
fig. ésser del puny estret Ésser avar, gasiu. rosegar-se els punys
[o mossegar-se els punys] Algú, penedir-se, tenir
ràbia de no poder venjar-se. tenir algú al puny Tenir-lo completament a
la nostra disposició o arbitri.
-
8
Pom de l'espasa i d'altres armes blanques. Puny d'un rem.
-
9
Qualsevol dels angles d'una vela.
-
10
Maneta del rem.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es