-
punt
-
1
m. Tros de fil que va d'un forat a un altre molt pròxim dels que es fan en una
tela, etc., travessant-la amb una agulla enfilada. Un punt llarg, curt.
Fer quatre punts a un descosit. punt de sutura o simpl.
punt Tros de fil de materials diversos que hom utilitza per a ajuntar els
teixits, per a impedir que una ferida s'obri.
-
2
Lligat d'un o més fils que s'entrellacen, trenen, nuen, etc., el qual forma l'element
constitutiu d'un teixit, d'un treball de mitja, etc. Punt a l'agulla, al boixet.
Punt de cadeneta, de mitja, de ganxet. Punt de creu. Gèneres de punt.
-
3
Forat, esp. si és molt petit. punt lacrimal Qualsevol dels dos petits orificis
dels conductes lacrimals situats a l'angle intern de cada ull.
-
4
Orifici cònic que hom mecanitza a l'extrem d'una peça per a centrar-la i subjectar-la
al torn.
-
5
Petit senyal a la superfície d'una cosa com el que fa sobre el paper la punta d'un llapis
que s'hi aplica sense fer-lo córrer.
-
6
Signe gràfic (.) que indica una pausa llarga en el discurs. Punt i a part.
Punt i seguit. dos punts Signe gràfic (:) que indica una pausa breu que
introdueix una explicació, una conseqüència del que ha estat dit abans, una enumeració,
una citació textual, etc. punt i coma Signe gràfic (;) que indica una pausa
mitjana, intermèdia entre la de la coma i la del punt. punt volat
Signe gràfic que apareix en el dígraf de la ela geminada (l·l
). punts suspensius Signe gràfic (...) que indica que el sentit d'una frase
resta suspès, que una enumeració és incompleta.
-
7
El punt de la i.
-
8
fig. posar els punts sobre les is Dir clarament les coses.
-
9
fig. fer punt Deixar de parlar d'una qüestió.
-
10
per anal. Taca molt petita a la superfície d'una cosa. Una flor blanca tacada
de punts blaus.
-
11
fig. haver-hi un punt negre a l'horitzó Expressió per a indicar una
situació amenaçadora.
-
12
Un dels dos signes emprats en l'alfabet Morse, que correspon a un impuls de corrent molt
breu.
-
13
Signe de notació musical que augmenta en la meitat el valor de la figura que precedeix.
Negra amb punt.
-
14
Allò que es pren com a unitat d'apreciació. Necessita molts punts per a poder aconseguir
la plaça.
-
15
Unitat de compte en molts jocs. Amb aquesta jugada ha guanyat quatre punts.
Marcar els punts guanyats. Un partit a cinquanta punts. Donar, el jugador
més hàbil, punts al seu adversari. Guanyar d'un punt, de dos punts.
-
16
Unitat de mesura tipogràfica, la dotzena part del cícero, que correspon a 0,376 mil·límetres.
-
17
punt de pica Unitat de mesura tipogràfica que correspon a 0,351 mil·límetres.
-
18
En un sistema físic, valor que prenen un o diversos paràmetres que el caracteritzen,
en un estat perfectament definit del sistema.
-
19
Grau d'una escala de mesura; grau assolit, en què té lloc una cosa. punt d'ebullició
Per a una pressió determinada, temperatura a la qual es produeix l'ebullició d'un
líquid. El punt d'ebullició de l'aigua (100°C). punt de compensació
Temperatura en què, en alguns compostos ferrimagnètics, la magnetització de saturació
esdevé nul·la. punt de fusió (o punt de solidificació
) Per a una pressió determinada, temperatura a la qual una substància passa
de l'estat sòlid al líquid (o viceversa). Punt de fusió del plom (330°C).
punt de rosada Temperatura a la qual la quantitat de vapor d'aigua que es
troba en un gas sotmès a una pressió determinada és igual a la quantitat màxima que en
pot contenir a aquesta temperatura i aquesta pressió. punt de vapor
Punt d'ebullició. punt eutèctic Punt del diagrama de fases que té per abscissa
la composició de la mescla eutèctica i per ordenada la seva temperatura de solidificació.
punt isoelèctric Valor del grau d'acidesa (pH) en què les partícules d'una
solució col·loïdal no tenen càrrega elèctrica.
-
20
Els punts que calça una persona. Quin punt calça?
-
21
fig. calçar molts (o pocs) punts
Ésser persona molt (o poc) avantatjada en alguna matèria.
-
22
fig. Tenir un alumne un bon punt, un mal punt.
-
23
fig. per ext. punt d'honor Allò en què es considera que consisteix
l'honor d'una persona. tenir punt a fer una cosa Posar-hi amor propi.
Això, ho ha fet per punt.
-
24
punt de marcescència [o punt de marciment]
Quantitat d'aigua que correspon al límit inferior de l'aigua capil·lar
absorbible per les arrels.
-
25
tenir un punt d'agre [o tenir un punt de salat
, etc.] Ésser lleugerament agre, salat, etc.
-
26
Porció petitíssima de l'espai. punt material Idealització d'un cos material,
el qual hom suposa que té tota la massa i tot el volum concentrats en una posició de l'espai
de dimensions inapreciables, per tal de poder estudiar el seu comportament amb un raonament
simplificat.
-
27
Petita àrea que es pren de referència per situar un òrgan o una zona del cos d'un ésser
viu. punt alveolar Punt central de l'arc alveolar superior.
punt apendicular Qualsevol dels punts dolorosos a la pressió a la paret
abdominal en l'apendicitis. punt d'articulació Zona on es produeix un contacte,
una constricció, entre un òrgan actiu i un altre òrgan, actiu o passiu, per tal de produir
un so. punt somàtic Qualsevol dels punts del cos humà pres com a referència
en estudis de somatometria, que sol correspondre a una part sortint de l'esquelet.
punt vegetatiu Cèl·lula o grup de cèl·lules meristemàtiques l'activitat
de les quals produeix el creixement d'un òrgan, esp. els meristemes apicals de la tija
i de l'arrel.
-
28
Element de l'espai al qual no s'atribueix cap extensió, sinó solament posició.
La circumferència és el lloc geomètric de tots els punts d'un pla equidistants d'un
punt interior anomenat centre. El punt de contacte de dues corbes, de dos
cossos. El punt d'aplicació d'una força. Un punt de suport.
Un punt de referència. punt d'incidència Vèrtex de l'angle d'incidència.
punt de canvi Qualsevol dels punts on es tallen dos costats consecutius
d'una poligonal qualsevol, quan l'un no és la prolongació de l'altre. punt de suport
Fulcre. punt principal Qualsevol dels punts on els plans principals
d'un sistema òptic tallen l'eix del sistema.
-
29
per ext. Indret precís on una cosa té lloc. El punt de partida, de reunió.
Punt d'informació. Punt de control. Punt de socors.
punt de difluència Indret on l'aigua d'un curs fluvial abandona l'antic
tàlveg, en una captura per vessament. punt de lectura Qualsevol dels seients
destinats a la consulta i lectura dels fons d'una biblioteca. Una biblioteca amb
vint punts de lectura. punt negre Indret d'una xarxa viària on s'ha comprovat
que s'esdevenen accidents de trànsit.
-
30
Un lloc en tant que se'n considera solament la posició. punt d'accés
Encapçalament d'una informació bibliogràfica. punt de tangència
Punt inicial o final d'un revolt d'una via de ferrocarril o d'una carretera.
punt vocàlic Terme emprat a vegades per a designar el nucli vocàlic d'una
síl·laba.
-
31
En la instal·lació elèctrica d'un edifici, final de cada ramal elèctric preparat per
a connectar-hi l'aparellatge.
-
32
per ext. punt de vista Lloc des d'on es mira un paisatge, un edifici,
etc.; fig. manera de jutjar.
-
33
Indret geogràfic, localitat. Deturar-se en dos o tres punts de la costa.
punt calent Zona hipotètica de formació de magma, situada a la base del
mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja com una columna ascendent i apareix
a la litosfera en forma de volcans. punt cardinal Qualsevol dels quatre
punts que divideixen l'horitzó en altres tants quadrants iguals: nord, sud, est i oest.
Els quatre punts cardinals. punt d'enquesta Localitat directament
explorada en una recerca dialectològica. punt triple Lloc de la superfície
terrestre on convergeixen els límits de tres plaques litosfèriques. punt vernal
Primer punt d'Àries.
-
34
Curvatura d'un arc o d'una peça resistent. Donar una mica de punt a un arc.
-
35
cotxe de punt Cotxe que té un lloc determinat on situar-se a disposició
de qui el necessita.
-
36
Moment en tant que se'n considera solament la situació en el transcurs del temps; moment
exacte de l'ocurrència d'alguna cosa. Va venir al punt de les set, a les set en punt.
punt de neu En batre una clara d'ou, moment en què aquesta té més consistència,
més cos.
-
37
a punt loc. adv. En el moment oportú. Véns a punt: podràs dinar amb nosaltres.
-
38
tan bon punt loc. conj. Al moment que, així que.
-
39
estar a punt de pastora mia Una cosa, estar preparada, llesta, acabada.
-
40
fig. Estat actual determinat en què es troba alguna cosa que sofreix un procés,
experimenta un desenvolupament. L'afer estava llavors en el seu punt dolç.
Van arribar les coses a un punt, que tot arranjament era impossible.
Estar a punt de fer una cosa, d'esdevenir-se una cosa.
-
41
punt crític En fís., estat en què un sistema experimenta una transició
de fase caracteritzada per fluctuacions macroscòpiques en certes magnituds; punt, definit
per una temperatura i una pressió, en què són iguals els volums específics de les fases
líquida i gasosa d'una substància.
-
42
punt mort Posició del dispositiu d'accionament d'un canvi de marxes en
què no hi ha cap transmissió de moviment; en les màquines alternatives, qualsevol de les
posicions extremes de l'èmbol.
-
43
punt triple Estat, definit per una pressió i una temperatura, en què coexisteixen
les fases líquida, sòlida i gasosa d'una substància.
-
44
Estat en què s'ha de trobar una cosa perquè així li escau. Aquest arròs no té el punt.
Aquesta fruita no està encara a punt, no és prou madura per a collir-la, per a
menjar-la.
-
45
Assumpte especial de què hom s'ocupa; qualsevol de les diferents qüestions, matèries,
etc., tractades en una obra, en una ciència, etc. Estudiar un punt d'història.
El punt capital d'una qüestió. punt de meditació Doctrina sobre la qual
hom proposa que algú mediti.
-
46
Peça de ferro acabada en punta que serveix als ferrers per a marcar en el ferro el lloc
exacte on cal fer un forat.
-
47
Element del torn que s'introdueix al punt de la peça que es mecanitza.
-
48
En un escut, qualsevol de les parts del camper on es posen les peces i figures.
-
49
Senyal que es posa entre les pàgines d'un llibre per retrobar el lloc on s'ha deixat
una lectura.
-
50
Qualsevol de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura
que hom vol copiar.
-
51
Qualsevol dels compassos d'una dansa.
-
52
Moviment de dansa fet amb els braços, amb els peus o amb el cos.
-
53
En certs jocs d'atzar, els jugadors que apunten contra el banquer.
-
54
pop. ésser algú un punt [o un bon punt]
Saber-la llarga, ésser capaç de qualsevol cosa, etc.
-
55
Import econòmic percebut en qualitat de plus familiar.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es