-
positiu -iva
-
1
adj. Que es basa sobre quelcom de segur; real, segur, que no admet dubte o discussió.
D'això, encara no se'n sap res de positiu. Que ell hagi renunciat és positiu.
-
2
Bo, favorable (oposat a negatiu).
-
3
Que confirma de manera definitiva quelcom que d'entrada suposàvem, amb independència
de si la cosa confirmada és bona o dolenta. El resultat de la investigació ha estat
positiu. Crèiem que era una anèmia i el resultat de les anàlisis ha estat positiu.
-
4
Que no atén sinó als fets, als resultats de l'experiència; subjecte a contrastació empírica
(oposat a especulatiu i a metafísic). Ciències positives.
-
5
Dit del dret, de la llei, etc., promulgats (oposat a natural).
-
6
Dit de la persona que considera abans que tot allò que és pràctic, útil.
Un home positiu.
-
7
Afirmatiu, constructiu (per oposició a negatiu). Ha donat una resposta positiva.
Mai és un mot de significació positiva. filosofia positiva
Positivisme.
-
8
De dues direccions oposades (de baix a dalt i de dalt a baix, d'esquerra a dreta i de
dreta a esquerra, etc.), de dues maneres d'ésser oposades (electricitat vítria i electricitat
resinosa), de dues maneres oposades d'influir en un resultat (guanys i pèrdues, força
acceleratriu i força retardatriu, etc.), una d'elles presa arbitràriament i l'altra anomenada
negativa. Ordenada positiva. Sinus positiu. Tangent positiva.
Abscissa positiva. Cosinus positiu. Cotangent positiva.
-
9
Dit de l'angle que té el sentit contrari al del girament de les agulles del rellotge.
-
10
Dit del nombre i de la magnitud més grans que zero.
-
11
Relatiu o pertanyent a l'electricitat positiva.
-
12
Dit del pol d'un generador elèctric que és capaç de rebre electrons del circuit exterior.
-
13
prova positiva Prova fotogràfica que reprodueix els clars i els obscurs
de l'original.
-
14
m. Dibuix o fotografia de línia negra sobre fons blanc.
-
15
Dit del primer grau de significació de l'adjectiu, que consisteix a expressar-ne el contingut
sense cap marca de comparació o d'intensitat (oposat a comparatiu
i a superlatiu).
-
16
m. Un dels cossos sonors de l'orgue accionat per un teclat propi.
-
17
Orgue petit de saló, transportable, sense pedaler.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es