-
plat
-
1
m. Disc de terrissa, de pisa, de metall, etc., alçat tot al voltant formant una
concavitat de poca alçària i fons pla, que s'empra generalment, en el servei de taula,
per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona. Un plat soper.
Un plat pla. fer el plat Posar al plat d'algú la porció de vianda que
ha de menjar.
-
2
no haver trencat mai cap plat Es diu de la persona que, per la seva aparença,
hom diria que és incapaç de fer cap malifeta.
-
3
fig. menjar en el mateix plat Ésser molt amics.
-
4
Porció d'aliment que cap en un plat. S'ha menjat dos plats d'arròs, mig plat de sopa.
-
5
Qualsevol de les menges que se serveixen en un àpat; guisat. Hem menjat tres plats:
truita, lluç fregit i pollastre rostit. El rap a la marinera és un plat que m'agrada
molt.
-
6
plat combinat Plat únic on són servits junts diversos menjars d'un àpat.
Per a dinar, hem menjat un plat combinat.
-
7
fig. fer plat A una cosa, donar-hi gran importància, fer-ho valer.
-
8
Els plats d'una balança. Un platet de demanar caritat. passar el plat
Fer un acapte.
-
9
Nom de certes peces planes que formen part de diverses màquines o instruments.
-
10
Element del torn que subjecta la peça que hom vol treballar.
-
11
Roda dentada moguda pels pedals d'una bicicleta.
-
12
Part giratòria i circular del tocadiscos destinada a fer girar el disc que ha d'ésser
reproduït.
-
13
Dispositiu que es col·loca dins les columnes de destil·lació i d'absorció per millorar
el contacte.
-
14
pl. plats giradors Nimfea blanca.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es