-
planta
-
1
f. Ésser vivent que pertany al gran grup dels vegetals, típicament immòbil, de
creixement indefinit, autotròfic i mancat de sistemes de relació. Els animals i les
plantes. Plantes herbàcies. Plantes tèxtils. Plantes de jardí.
-
2
esp. Vegetals que fan la fotosíntesi i que són d'organització més complexa, com
ara les plantes amb flor, les falgueres, les molses, etc., excloent-ne els fongs, els
líquens i les algues més simples.
-
3
Comunament, vegetal no llenyós.
-
4
Plançó d'un planter, esp. els més joves. Planta amb arrel nua o amb grenya.
Planta amb pa de terra o amb gassó.
-
5
planta de les plomes Cortadèria.
-
6
plantes monoclamídies Dicotiledònies que tenen les flors monoclamídies.
-
7
Plantada. Una bona planta d'oliveres.
-
8
Perímetre ocupat per un edifici; dibuix de la planta o de la secció horitzontal d'un
qualsevol dels pisos d'un edifici.
-
9
de nova planta [o de planta]
Sencer, de nova construcció, des dels fonaments.
-
10
Projecció ortogonal d'una figura o d'un cos damunt el pla horitzontal d'un sistema de
dos plans perpendiculars.
-
11
fig. posar en planta Establir, posar en execució, (una institució, una
reforma, etc.).
-
12
Instal·lació industrial.
-
13
Presència d'una persona. Aquell home té bona planta.
-
14
planta del peu Part inferior del peu des del taló fins a la punta dels
dits.
-
15
Part inferior i més ampla d'una sabata, d'una espardenya, etc. La planta d'un calçat.
-
16
En esgr., conjunt de línies que fixen la direcció dels compassos.
-
17
Varietat de raïm blanc molt dolç.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Institut de Lingüística Aplicada -
Universitat "Pompeu Fabra"
e-mail: de_yza@upf.es